La persona que ja ha practicat algun esport, bé sigui el futbol, la natació, el tennis o el que sigui, ja té certa capacitat de “sacrifici” i li serà més fàcil començar a córrer. El problema està en tota aquella gent que mai s'ha caracteritzat per fer esport (bé per no interessar-li o bé per no dominar-lo) i un bon dia, ja sigui per prescripció mèdica o per que els seus amics realitzen esport, es decideix activar-se una mica. En aquests casos, el més fàcil és comprar-se un parell de sabatilles i posar-se a córrer. Fàcil, barat i accessible a tothom.
Però clar, el córrer implica impactar. Quan correm, donem petits saltirons. Això va bé perquè alliberem molta energia en cada impacte, però d'altra banda les nostres pulsacions se'ns disparen en poc temps. Imaginem que en repòs estem a 70 pulsacions, i comencem a córrer poc a poc. Segurament que en un parell de minuts ja estem a 130 o 140 pulsacions. Aquest canvi tan brusc i tan ràpid, farà que ens costi respirar, que comencem a córrer malament i a atabalar-nos pensant que haurem d'estar així 20 o 40 minuts. Amb la qual cosa els novells abandonen pensant que no estan fets per a la carrera i es dediquen a una altra cosa.
Ja sabem que, abans de començar a córrer, cal escalfar una mica. Algunes mobilitzacions, rotacions de tots els segments corporals, fins i tot algun squat, alguna flexió…tot amb l'objectiu d'escalfar la nostra musculatura i de pas fer que el cor comenci ja a activar-se. Així, en lloc de començar a córrer a 70 pulsacions, potser ja estarem a 80-110, i el canvi, una vegada comencem a córrer, ja no serà tan brusc.
I encara així, si sou "novatos", us costarà començar a córrer.
L'error de molta gent que comença o de gent que porta molt temps sense córrer i que vol començar de nou, és que comença a massa velocitat. Com esteu frescos, descansats i animats (estreneu roba, sabatilles…), us engegueu amb molta alegria, però a un ritme que encara que a nosaltres mateixos ens sembli lent, si miréssim les nostres pulsacions ens indicaria que esteu anant molt ràpid. I clar, veieu que el moment de màxima exaltació esportiva, us ha durat amb prou feines un parell de minuts i ja esteu traient la llengua. I encara que volguéssiu baixar el ritme ja esteu cremats, engarrotats i us fa mal tot.
Però hi ha diversos trucs perquè iniciar-se a córrer sigui una cosa més plaent i agradable. Sobretot pels quals us inicieu en la carrera des de 0. Es tracta de combinar el córrer amb el caminar.
Exemple de com començar a córrer:
Dia 1: Córrer 2 minuts, caminar 1 i córrer 2 minuts més. Estiraments i a la dutxa.
Dia 2: Córrer 3 minuts, caminar 1 i córrer 3 més.
Dia 3: Córrer 5 minuts, caminar 2 i córrer 3 més…
…
No hi ha una fórmula màgica per a tots. Cadascun ha de trobar el seu “límit”. Simplement quedar-vos amb la filosofia. Si jo veig que el primer dia ja puc córrer 10 minuts de manera continua, però que em costa aguantar fins als 20, doncs un sistema podria ser:
Córrer 10 minuts, camino 2, córrer 10 minuts més, camino 2 i al final corro tot el que pugui. I si la cosa va bé, l'endemà intenteu els períodes de carrera fer-los una mica més llargs i/o disminuir els períodes de caminada. Com no tenim cap pressa, cadascun es pot marcar una progressió concorde a les seves característiques.
Començar a córrer resulta ideal establir-se uns objectius, i en finalitzar cada entrenament escriure el que hem fet. Així veureu d'una forma més objectiva la vostra evolució.
Cadascun va progressant en funció de les seves millores. D'aquesta forma veureu ràpids avanços. El primer gran objectiu hauria de ser poder córrer 20 minuts seguits. A partir d'aquí, ja veureu com el córrer us serà més plaent i fàcil. Les vostres cames s'aniran tonificant a mesura que aneu entrenant d'aquesta forma, així que podreu estar entrenant sense tenir aquesta sensació d'estar esgotat, d'estar carregat i de tenir aquestes sensacions tan molestes. L'esport és per gaudir, no per sofrir. Sobretot quan ho fem per hobbie o simplement per estar en forma.
Normalment en un parell o tres setmanes de combinar la carrera amb el caminar, ja podem ser capaços de córrer 20 minuts seguits. I a partir d'aquí, a poc a poc anireu avançant sense grans problemes.
Quan correu, el ritme de carrera hauria de ser un ritme que s'anomena: ritme de conversa. O sigui, és un ritme que et permetria estar parlant lleugerament amb el company que corre al teu costat.
És igual l'edat que tingueu, el vostre estat actual…simplement cal tenir ganes. Si sabeu començar d'una forma gradual i progressiva i sense tenir cap pressa, veureu com en molt poques setmanes, podreu córrer molts minuts seguits, sense cansar-se, ni atabalar-se i gaudireu com mai d'aquesta disciplina.
Manu Rodríguez Moreno
No hay comentarios:
Publicar un comentario